Pots contactar amb ella, o amb qualsevol membre de la Junta Directiva des d'ACÍ.
 
 

Com va descobrir el senderisme?

Doncs va ser una mica per casualitat, quan teníem vint-i-tants anys, estàvem ja cansats de fer sempre les mateixes coses en cap de setmana. El típic, anem, eixir de marxa, alçar-se destrossat l'endemà… i ens assabentem que hi havia un grup a Vila-real que eixia a caminar per la muntanya, el grup d'Eliseo. Eren bastant majors que nosaltres, i pensàvem que seria senzill… Aqueixa nit no vaig poder dormir del que em feien mal les cames! I total vam ser als Òrgans de Benitandús. La qüestió és que ens va enganxar, i a partir de llavors, el meu marit i jo (que llavors érem nuvis) comencem a fer senderisme cada vegada de manera més assídua, fins que es va convertir en la nostra afició principal en aquell moment.
 
Comenta que per a vosté no és només un esport. Què més és?
Per descomptat que és molt més que un esport.
Fer senderisme et dóna l'oportunitat d'estar en contacte amb la naturalesa, de gaudir de l'entorn, de respirar aire pur, de només escoltar el vent. Quan vas en companyia, la caminada ajuda a conéixer millor a l'acompanyant, perquè el moment és relaxat i permet les xarrades íntimes. Tot això es tradueix en una tranquil·litat interior.
A part d'aquest benefici mental, el senderisme permet conéixer millor el teu entorn. Aprens història i cultura, com es vivia fa cent anys, els oficis antics, les mines on s'extreien diversos minerals, les trinxeres i construccions bèl·liques de la línia xyz, les construccions de pedra en sec, les coves rupestres, descobreixes el patrimoni oblidat: castells, despoblats, santuaris, sistemes de reg i tantes altres coses.
Però sobretot et permet conéixer millor la naturalesa, el cicle de vida de les espècies, el cicle de l'aigua, gaudeixes dels boscos, els barrancs, les muntanyes, els rius, els gorgs, les vistes panoràmiques…
Resumint, per a la meua practicar senderisme els caps de setmana és la meua manera de carregar les piles, d'omplir-me d'energia.
 
Què li va portar a integrar-se en un centre excursionista?
Quan comencem a fer senderisme solíem eixir amb grups organitzats d'excursionistes, després a mesura que l'afició va augmentar ens va portar a fer-nos socis del Club Excursionista de Vila-real i de la Societat d’Amics de la Serra Espadà (SASE). Pertànyer a un centre excursionista t'ofereix la possibilitat de conéixer gent amb les teues mateixes aficions i pertànyer a un grup afí. Però no sols serveix per a socialitzar-se, la major utilitat és aprendre a practicar el senderisme en condicions de seguretat. S'aprén a caminar en grup, a seguir les indicacions d'un guia, a saber tot el que has de ficar dins de la motxilla abans d'eixir a caminar, a triar la roba i el calçat adequat, a reconéixer les condicions climatològiques adverses, a llegir un mapa, a identificar la senyalització, en fi, el que s'ha dit, a aprendre a fer senderisme.
 
Què destaca d'aquella etapa?
Jo la recorde com una etapa molt bonica. Tots els caps de setmana eixíem a fer rutes de senderisme. Quan s'ajuntaven diversos dies festius anàvem a caminar fora, a Guadarrama, Cazorla, Monfragüe, Montseny, Aigüestortes, Pirineus…, participàvem en carreres de muntanya, fins i tot participem diversos anys seguits en la Marató i Mitja, nosaltres caminant clar.
Però el més destacable d'aquella etapa és que vam fer uns quants amics, d'aqueixos dels de veritat, de fet, continuem sent-ho i continuem eixint a caminar junts.
 
Quan van nàixer els seus fills va fundar l'Associació Club 32 Activitats amb Xiquets. Què li va espentar a fer-ho? Creu que no existien aqueixes activitats enfocades a la família?
Doncs d'això fa ja deu anys. En aquells dies hi havia clubs que feien rutes familiars, que es traduïen en rutes de nivell de dificultat baix però que no eren exactament rutes orientades a xiquets, i algun club feia eixides amb xiquets, però molt poques. Llavors se'm va ocórrer la idea de fundar una associació per a realitzar diferents activitats en família, entre elles per descomptat eixir a fer senderisme amb els xiquets.
Els meus van començar amb dos i cinc anys, el xicotet al principi una estona caminant una estona a braç, però ràpidament els va enganxar també. L'associació va resultar un èxit, perquè ens trobem amb moltes famílies en la nostra mateixa situació, amb ganes d'eixir a caminar però amb la dificultat de mantindre entretinguts als xiquets. En canvi, el fet d'eixir en grup amb altres xiquets i xiquetes de la seua edat, compartint jocs durant el trajecte, fa que s'obliden de queixar-se de res, i caminen fins i tot més que molts majors. Va ser una experiència enriquidora, però jo ja vaig haver d'apartar-me per a dedicar-me a altres coses.
 
Aquesta situació ha canviat? Hui dia hi ha un major compromís per integrar a la família en la pràctica esportiva de muntanya?
Doncs jo crec que no ha canviat massa, tant de bo m'equivoque. Conec clubs que organitzen eixides amb xiquets, però són els menys. La realitat dels clubs és que en general, els que la seua activitat principal és el senderisme, tenen una edat mitjana alta, la qual cosa fa que no necessiten organitzar eixides familiars. El que sí ha canviat és que en els últims anys s'han creat moltes empreses d'oci actiu que poden cobrir les necessitats de les famílies.
 
Des de quan participa activament en FEMECV?
Doncs em vaig incorporar amb la candidatura de Carlos Ferris, fa ja més de dos anys.
 

Com és el seu treball com delegada de FEMECV?

El treball de les delegades consisteix a servir de nexe d'unió entre la FEMECV i els clubs, en el meu cas m'encarregue dels clubs de Castelló. La meua labor principal consisteix d'una banda a intentar acostar la federació als clubs, donant-los informació de les activitats que s'organitzen, dels cursos, de les targetes federatives, etc. i d'altra banda de traslladar les necessitats dels clubs quant a formació, organització d'activitats, assegurances, participació en esdeveniments, necessitats de l'associacionisme, etc. a la federació perquè siguen preses a consideració. La segona funció és assumir la representació de la FEMECV en totes les activitats del calendari federatiu organitzades a Castelló. I ja a nivell intern de la federació, participar en els diferents grups de treball en els quals puga ajudar en labors d'assessorament i suport.
 
Un repte o desitge que dur a terme en la federació o en el món de l'esport de muntanya de la Comunitat?
Perquè el repte principal, i un dels motius pel qual vaig entrar a col·laborar en la FEMECV, és aproximar la federació a Castelló, i per a això la idea seria posar en funcionament la seu provincial de la FEMECV a Castelló. Estem treballant en això, així que esperem tindre bones notícies en no massa temps.